Els titulars de les oficines antifrau autonòmiques es van reunir ahir, 18 de gener del 2023, per examinar el projecte de Llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, aprovada pel Congrés dels Diputats el 22 de desembre de 2022 i que actualment segueix la seva tramitació parlamentària al Senat.

Aquesta llei transposa al Dret espanyol la Directiva Europea (UE) 2019/1937, coneguda com a “Whistleblower“, per garantir la seguretat de persones que denunciïn en l’àmbit laboral o professional, de forma anònima o no, actes que suposin infraccions normatives i corrupció , especialment les que provoquen un detriment per als fons i recursos públics.

Com a part de les novetats, l’adopció de canals d’informació interns i externs serà obligatòria. Tant el sector públic com el privat hauran d’implementar canals de denúncia que garanteixin la confidencialitat pels informants i altres persones involucrades. Partits polítics, sindicats, empreses i fundacions públiques també necessitaran establir els sistemes interns d’informació propis.

Pel que fa al canal extern d’informació, seran les autoritats antifrau autonòmiques, en aquells territoris on estiguin creades, les encarregades de posar-lo en marxa. Hauran d’oferir als ciutadans una via de comunicació per rebre denúncies, proporcionar assessorament i brindar mesures de protecció als informants, si així ho requereixen, per evitar possibles represàlies. A nivell estatal i per a aquelles comunitats autònomes que no tinguin òrgans propis, la Llei preveu la creació d’una Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AAI).

En aquesta trobada s’han analitzat les esmenes introduïdes al projecte aprovat al Congrés dels Diputats, així com el grau d’incorporació de les al·legacions realitzades per les oficines a la fase d’informació pública.

D’aquesta anàlisi realitzada es constata que les al·legacions plantejades per les autoritats autonòmiques han estat parcialment incorporades, però, es mantenen criteris que podrien limitar-ne la capacitat d’acció en centralitzar competències en la futura Autoritat Independent d’àmbit estatal. Per això, es reclama una participació més activa de les autoritats autonòmiques.

Un exemple és l’absència de les autoritats esmentades a la Comissió Consultiva de Protecció a l’Informant que preveu la Llei, un criteri contrari a la fonamentació jurídica de l’Estat de les Autonomies.

Una altra qüestió que preocupa de manera especial és l’àmbit material d’aplicació de la Llei que se circumscriu a “accions o omissions que puguin ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu”. Això deixa fora d’aplicació nombroses conductes que, tot i ser lleus, no són menys importants, sobretot si el que es pretén és fomentar la integritat de les organitzacions.

Aquestes infraccions de “baixa intensitat” no incloses en l’àmbit d’aplicació del projecte de llei sí que estan recollides a les diferents lleis autonòmiques, per la qual cosa caldrà aclarir els procediments aplicables en cas d’infraccions recollides a les lleis autonòmiques i no recollides al projecte de llei.

En aquesta trobada celebrada al Parlament de les Illes Balears, hi han participat el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miquel Àngel Gimeno, el director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), Joan Llinares, el director de la Oficina Andaluza contra el Fraude y la Corrupción (OAAF), Ricardo Vicente Puyol, la directora de la Oficina de Buenas Prácticas y Anticorrupción de Navarra, Edurne Eginoa i el director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (OAIB), Cristóbal Milán.